Una frase de Fernando Birri, adjudicada mediáticamente a Eduardo Galeano, defineix la utopia com l’horitzó inalcançable; si mires cap a l’horitzó i camines deu passes cap a ell, l’horitzó s’allunya deu passes de tu. Per tant, saps positivament que mai podràs arribar a l’horitzó, i de la mateixa manera mai podràs arribar a l’utopia. Idò, per què serveix la utopia? El mateix Birri respon: per això mateix, per a caminar.
Dimecres passat, dia 27 de setembre, es va donar inici al caminar d’un nou projecte. De la mà de la presentació del llibre “Turisme o no turisme? Aquesta, lamentablement, és l’única qüestió” es va exposar que el llibre no acaba en la seva publicació, sinó que tendrà vida pròpia a Homo Turisticus. Ambdós elements, llibre i projecte, pretenen contribuir a despertar consciències que un altre món és possible gràcies al turisme. I aquí tenim la utopia! Primer que un altre món és possible, i segon, que ho sigui mitjançant el turisme.
A la presentació que assistírem prop d’un centenar de persones, hi hagué moments molt significatius, i no només per part dels tertulians sinó també de les intervencions del públic i en els comentaris posteriors en el magnífic pati de ca n’Oleo on, gràcies al Consell Social de la UIB, es dugué a terme l’acte.
El Dr. Miquel Seguí Llinàs, professor emèrit de Geografia de la UIB ens aportà la serenor pròpia de l’edat i la saviesa de la seva dilatada carrera acadèmica. “Ens feu veure que no podem jutjar el passat amb els ulls del present, sinó que cal empatitzar amb les circumstàncies de cada moment històric per a poder comprendre perquè es va fer el que es va fer a cada època”.
En Felip Boyero ens va mostrar la seva insatisfacció en veure en què s’ha convertit Mallorca després dels prop de vint anys que ha viscut per Amèrica treballant a empreses turístiques. Inconformista amb el que veu actualment, està fent feina per a contribuir, ni que sigui amb un granet d’arena, a que un altre Mallorca és possible, i això indubtablement passa perquè un altre model turístic és necessari.
I en Helmut Clemens ens va fer veure que tot el que pretenem és, precisament, una utopia. “Són molts els anys que s’han fet servir per a consolidar els fonaments de tota una estructura social i econòmica, que costarà molt fer canviar”. També ens feu reflexionar sobre la manca de sensibilitat dels estaments públics alhora d’adoptar el seu rol de lideratge en la planificació i ordenació, no sols del turisme, sinó de tot el territori.
Vaig intentar moderar des de la provocació, perquè d’això va tot això: de provocar pensament, de provocar reaccions, de provocar actituds, de provocar debat. Quimera o utopia? No ho sé. L’únic que sé és que no sé res, com deia Sòcrates, però intent cada dia esforçar-me per a saber quelcom més. Sóc conscient que provocar tot això no és un camí ni fàcil ni precisament un camí de roses. El nostre cervell està programat per a lluitar contra el canvi i per a matxacar qualsevol intent de sortir de la zona de comfort. Per tant, no esper aixecar ovacions, ni estores vermelles, ni grans convids de benvinguda. Hi haurà tensions, hi haurà veus discordants i dissonants, hi haurà burles i rialles intencionades.
Però l’aforament dels assistents que va venir a la presentació, tot i ser una audiència amiga també hi havia molt d’esperit crítica en tota ella, me va donar la senyal que esperava: ara és el moment!!!! Els ànims i les advertències d’amics i col·legues no es feren esperar. En general, tothom va gaudir ferm i trobàrem que el discurs coherent i incisiu, respectuós i profund, reflexiu i mordaç, és un discurs necessari. Es necessita d’aquest discurs, i jo estic disposat a fomentar-lo i a donar la benvinguda a tota aquella gent que s’hi vulgui adherir. Adherir-se no vol dir ni combregar ni simpatitzar amb les idees i experiències que un pot aportar, sinó adherir-se és l’actitud de mentalitat oberta per a generar un temps i un espai de pensament i d’acció en benefici d’un món millor.
Comments